La planifició i transformació humana dels espais ha anat incorporant noves mirades. De la mateixa manera que es deixa de concebre l'urbanisme com a servei antròpic per incloure també valors mediambientals, que cada vegada es contemplen més aspectes d’accessibilitat o que es parla d’un urbanisme amb perspectiva feminista, cal entendre l’espai com un lloc compartit per a tots els seus integrants. Un espai que aculli infants, persones adultes i gent gran, homes i dones, persones amb condicions diverses i, també, animals de companyia i fauna salvatge.

Entenent els animals de companyia com a membres de la família, és imprescindible concebre els espais domèstics considerant aquesta realitat. La llar és l’espai on passen més temps i, per tant, ha de garantir el seu benestar. El disseny d’un habitatge pensat també per a ells no només ha de respondre a les seves necessitats específiques, sinó que ha de facilitar el maneig i les rutines quotidianes del conjunt de la família. I si el disseny inicial no és adequat, cal adaptar-lo i redefinir-lo.

Per exemple, pot ser necessari adaptar els espais en alguna de les següents situacions:

• Animals amb problemes de mobilitat.

• Animals amb dèficits sensorials.

• Arribada de nous membres a la família, siguin humans o altres animals.

Un dels casos més evidents és el de l’envelliment. L’esperança de vida dels animals de companyia ha augmentat en els darrers anys i les condicions associades a l’edat fan imprescindible l’adequació de l’entorn per garantir la seva qualitat de vida.